Sergio Monje

Una bicicleta estàtica activa, amb el pedaleig de l’usuari, la funció de desplaçament d’una pàgina web interminable. Imatges d’estoc se superposen al text de Benjamin Franklin *Advice to a Young Tradesman*, a qui s’atribueix l’expressió «el temps és diners», i en dificulten la lectura. Aquest text, que Weber considera constitutiu de l’esperit capitalista, és una carta adreçada a un jove amic en què li dona consells sobre els negocis. S’hi desprèn la necessitat d’interioritzar els axiomes empresarials del benefici màxim i l’optimització de la conducta, fins a convertir tota la vida en treball i posar la subjectivitat a treballar. El pedaleig que ens fa avançar per la web —un exercici de fitness que és treball sobre un mateix— s’equipara a l’activitat d’un eixam de dits i ulls que treballen lliscant per multitud de pantalles i interfícies. Mitjançant l’exigència de presència constant, visibilitat i exposició sempre insatisfeta, es produeix plusvàlua en forma de metadades a partir de subjectivitats que s’autoexploten com un recurs de biodiversitat.